![[Valid RSS]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_voMiikMb2Dtq6Jigu9kLiJVbdqneBeFNKEnqjGNJ_m7imJCUj6U4Ic9RdaMdGdZqz6_N9FJ9HDyCiEEMtNz8QChFmfrf9k3EBpnpGb-iAJc9_cVUB-=s0-d "Validate my RSS feed"){kind=small}
Barcelona 3-3-2018. El dilema del día: ¿De cómo y dónde sale el 'dinero negro' con que Puigdemont y su república pagan el tren de vida digo a lo sátrapa africano o caribeño, y las fianzas de 400.000 euros de Fèlix Millet y 100.000 de Montull? Dinero real nada 'simbólico'.
Blanco y en botella; de la Generalitat, o vulgarizando del bolsillo de todos los catalanes, españoles, y diría que hasta de los europeos que han subvencionado y financiado parte de las grandes obras públicas en Cataluña, y de los que llegan los euros que mantienen en pie, más mal que bien, el tinglado de la farsa catalana. De la 'corrupción institucionalizada', la mordida, las subvenciones, las ilegales colectas, los chantajes encubiertos, del 3 al 20%. Un dinero que se marea, se bancariza, que hasta se convierte en legal, se deposita en colchones y cajas fuertes, en altillos de íntimos padres o suegros, etc.etc.
¿Pero cuánto dinero negro ha creado el pujolismo en Cataluña? A juzgar por lo que muestra la punta del iceberg ¡¡¡infinito!!!, decenas de miles de millones de euros, o más de 'centenar de miles de millones' si repito e insisto sumamos a la impagable deuda de la Generalitat el sumidero de Cataluña Caixa y ocho cajitas más.
Un dinero que en principio se reparte entre los mejores y más inútiles o corruptos sueldos oficiales o políticos de España, y el resto fuera a Andorra y Suiza y etc. Una pequeña pero significativa cifra la del blanqueo de Oleguer Pujol comprando 1.142 oficinas del Banco de Santander y cientos de Bankia más otros inmuebles ¡¡¡3.000 millones de euros!!! Millones que parece a nadie en los medios y televisiones interesan, pura calderilla o terror al Banco de Santander y la Bankia del propio Estado saqueado. Un clásica pirámide de sociedades fantasma donde dicen también intervinieron los De la Rosa.
Pero hoy para recochineo desvergonzante y total podemos leer en la web de Jordi Pujol un artículo para mí indescifrable por mi muy limitada 'cultura catalana' de su invención, aunque entiendo que el gran talibán o patriarca se ha enfadado con la Europa que impide crear la República que le perdonaría su inmensa corrupción y delitos:
Associació Serviol – Foment del pensament i coneixement de la ...
https://associacioserviol.cat/
15 febrer
Nostàlgia, de què? Nostàlgia d’Europa. De més coses. Però també d’Europa. Aquest comentari ve motivat perquè és un fet que
Nostàlgia, de què? Nostàlgia d’Europa. De més coses. Però també d’Europa.
Aquest comentari ve motivat perquè és un
fet que Europa com a subjecte polític i econòmic ha anat perdent pes
relatiu durant els últims vint anys. En part perquè hi ha nous centres
de poder en el món. Amb els USA ja consolidats després de 1945 però amb
una Àsia emergent, especialment la Xina. I perquè la Unió Europea ha
perdut frescor i ha acumulat tensions internes. Segueix essent el millor
model social i polític del món, però cada cop grinyola més.
Aquest comentari també ve motivat per un
altre fet. D’ordre personal. I és la sorpresa que m’ha produït
l’aparició d’un llibre sobre Coudenhove-Kalergi “Coudenhove -Kalergi.
Un ideal para Europa”, de Juan Manuel de Faramiñán Fernández-Figares, de la Universitat de Granada.
Europa com a subjecte polític i econòmic ha anat perdent pes relatiu durant els últims vint anys.
La UE ha perdut frescor i ha acumulat tensions internes. Segueix essent el millor model social i polític del món, però cada cop grinyola més.
Quan jo tenia setze anys em vaig enamorar d’Europa i del projecte de Pan-Europa que va impulsar un personatge excepcional, Coudenhove-Kalergi.
Un personatge mig visionari i mig analista rigorós de la realitat
europea. Que a Catalunya va donar a conèixer en Joan Estelrich a través
del “Diari de Barcelona” just en el moment que en Churchill va instar
els europeus a constituir una unitat política (discurs de Zurich l’any
1946).
Les idees en un cert sentit massa
atrevides de C.K. no varen poder resistir l’impacte molt negatiu del
Tractat de Versalles, massa inspirat en el revengisme francès. Ni tampoc
la radicalització general ideològica i social del període entre guerres
(1918-1939). Amb el feixisme i el nazisme, i el comunisme. Però varen
reaparèixer – adaptades a la nova realitat europea i mundial – durant la
Segona Guerra Mundial i sobretot a partir de 1946 – quan es reprèn la
tasca de reconstruir una Europa arruïnada i en crisi política i de
projecte. Amb gent com Jean Monnet, Schumann, De Gasperi, Adenauer i en
un cert sentit el mateix De Gaulle. Amb un plantejament menys idealista,
més pràctic, més operatiu. Més parlant de carbó i d’acer que amb
discursos com els de la Societat de Nacions dels anys vint i trenta.
Però també va caldre disposar d’arguments històrics i de concepció
global (Weltanschaung) que facilités ideològicament la superació de les
pors i dels ressentiments entre els pobles d’Europa. I això es va
aconseguir amb el canvi d’actitud de la gent – ja molt escaldada després
de dues guerres mundials que varen provocar la ruïna d’Europa -, la por
de la Unió Soviètica i el suport polític, econòmic i militar dels USA.
Però també una renovació del projecte europeista. I a això hi varen
contribuir no només polítics i economistes sinó també gent que des de la
reflexió històrica i l’actualització dels valors positius d’Europa va
donar consistència a un ideal i un projecte europeus renovats. Barreja
d’idealisme i realisme, de valors històrics i de projectes de futur. La
vella idea de C.K. de “Pan-Europa. Cap als Estats Units d’Europa” (de
1923) no va renéixer ben bé amb la formulació massa teòrica de 1923 sinó
amb més esperit pràctic, amb més realisme polític. Però en tot moment
amb el mateix objectiu.
D’entrada amb la Comunitat del Carbó i de l’Acer.
………………………………………
Tothom vol ser europeu. És el millor model.
I aquest és el millor argument per a no sucumbir a la nostàlgia. Europa no ha estat ni un invent ni una improvisació.
Més
realisme polític és el que ens va donar a entendre l’any 2005
l’ex-Canceller Helmut Schmidt quan en Joan Vallvé i jo mateix el vàrem
visitar a Hamburg. Helmut Schmidt, molt europeista en un doble sentit
polític i intel·lectual. Pràctic i ideològic. “La Unió Europea no podrà
tenir mai el grau d’unitat que tenen els USA, però ha de tenir – i
podria tenir – un grau d’unitat sensiblement més alt del que ara té. Si
es manté la bona entesa franco-alemanya i si s’aconsegueix una
integració ràpida i sòlida dels països de l’Est”. D’aleshores ençà
aquests dos objectius només a mitges s’han aconseguit. L’entesa
franco-alemanya ha funcionat, però de vegades al ralentí. I la
incorporació dels països de l’Est de moment no ha anat del tot bé. I per
altra banda han sorgit fets nous. Que el mateix H.Schmidt havia, si més
no en bona part, previst. El desplaçament cap a Àsia (i sobretot cap a
la Xina) de la iniciativa mundial. I el fet immigratori massiu cap a
Europa del qual ja l’any 1992 el mateix Helmut Schmidt havia dit que
requeria una eficaç política d’integració.
………………………………………
Tot
plegat dibuixa un gran repte per a Europa. Que en alguns aspectes fa la
sensació de no estar en condicions de donar-hi una resposta prou
adequada. I que justifica el títol d’aquest escrit: nostàlgia.
Que es pot entendre en vells europeistes com sóc jo. Però que per la
mateixa raó del nostre molt llarg compromís ens permetrà seguir creient
en Europa. Per dos motius:
1
Tothom vol ser europeu. És el millor model. I aquest és el millor argument per a no sucumbir a la nostàlgia. Europa no ha estat ni un invent ni una improvisació.
2
En el seu llibre el Professor Faramiñán, explica els antecedents històrics del que finalment ha estat Europa. Ens fa anar molt lluny, quasi bé massa lluny per un no expert com jo. D’abans dels grecs i també dels perses…. Sense anar més lluny i quedar-nos en els grecs antics i en els pobles mesopotàmics – i per tant en un espai geogràfic limitat – ja podem entendre que es va anar creant una civilització que ha arribat fins avui i que ha estat en tots sentits molt productiva. Que es va instal·lar a Europa, que geogràficament només és una península modesta del gran continent euroasiàtic. I que en molts sentits ha arribat a un desenvolupament de molt alta qualitat. Que ha exportat en molts aspectes a bona part del Món. I que sí que és cert que té defectes. I que hi ha hagut moltes civilitzacions en el Món i que n‘hi ha hagut en la història molt antiga, que en el seu marc històric varen ser molt importants i que en alguns aspectes ara mateix ho són. La xinesa, per exemple. Però de moment no és així. Perquè potser sí que ara Àsia marca el rumb del Món com s’afirma en el llibre de Jaume Giner digne de ser llegit i meditat (editat per la Casa Àsia de Barcelona el 2012) però no és menys cert que avui per avui el millor model de societat del Món és l’europea. Si es pregunta a un ciutadà dels Estats Units, de la Xina, de Rússia, de la Índia o de Sudamèrica, etc… a quin sistema sanitari voldria poder-se acollir, la immensa majoria diuen a l’europeu. O a quin sistema de pensions. O quin grau de llibertat política. O de respecte del medi ambient. O de la independència de la justícia (malgrat algunes recents desviacions recents i per nosaltres properes) la resposta seguirà sent “Europa”. I si es pregunta a algun ciutadà d’arreu del Món condemnat a presó a quin sistema penitenciari, a quines presons podria voler complir condemna, la resposta també serà contundent. En una presó europea.
Si això és així – i malgrat falles de vegades greus en termes generals realment és així – , vol dir que Europa, que el model europeu segueix tenint un alt grau de qualitat ètica i política. I d’eficàcia. En tot cas per damunt clarament de gran part del Món. I això ja indica que mereix ser defensat. I que no està justificat el grau elevat d’escepticisme i de derrotisme que de vegades s’observa a Europa
………………………………………
La decadència i la dilució dels valors, finalment la inoperància europea, seria molt dolenta per a Europa però ho seria també per al Món.
Per
tant, nostàlgia sí. Però no tant. No de manera que faci inviable una
reacció d’Europa en tots els sentits. El de les idees i els valors. En
el de l’autoestima, en el de l’autoexigència, en el sentir-se
responsable del poder econòmic, social i polític. Del propi i, en part,
en el del Món.
………………………………………
És
per això que és just i oportú celebrar l’aparició del llibre del
Professor Faramiñán. I s’entén que a alguns utopistes de fa 60, 70, 80
anys ens rejoveneixi. Però sobretot perquè la decadència i la dilució
dels valors, finalment la inoperància europea, seria molt dolenta per a
Europa però ho seria també per al Món. No hi ha d’haver en això
petulància o cofoisme. Entre altres coses perquè en la Història de la
Humanitat hi ha hagut i hi ha altres aportacions espirituals, culturals,
humanistes, místiques, també tècniques que han constituït un llarg
procés de desenvolupament i de progrés. De fet Europa ve de molt lluny,
dels primers grecs i d’abans i tot (el Professor Faramiñán ho explica
molt bé en el seu llibre). Des d’un punt de vista operatiu avui – i des
de fa molts segles i alguns mil·lennis – Europa es pot definir com
Steiner va fer fa unes quantes dècades. Com un conglomerat d’etapes
successives, totes elles incorporades, presents i operatives.
- El món antic, també els dels primers grecs, el del Partenó, el de Sòcrates, Aristòtil i Plató. Amb inicials influències perses.
- El dels romans, el de Sèneca i Ciceró, el del Capitoli.
- El dels jueus i del cristianisme. El del Sinaí i del Gòlgota.
- Amb tardanes influències nòrdiques.
………………………………………
Aquest
llarg comentari sobre el llibre del Professor Faramiñán pot semblar
l’expressió – com diu el títol – d’un sentiment nostàlgic. Potser ho és.
Però des de mil·lennis d’esplendor europeu – amb alts i baixos, però
de fet molt positius – no pot no ser objecte d’una reivindicació potent i
convençuda. Per nosaltres seria suïcida i pel Món en general seria
negatiu. Perquè gran part del progrés general del Món de fa molts i
molts segles porta marca europea.
………………………………………
Un idealisme que en el cas de Catalunya més d’un cop ens ha comportat decepcions. Però que per altra banda ens ha mantingut sempre dempeus.
Ara també serà així. Ara novament els que ens diuen que “dentro de 40 años de todo esto del catalán y de Cataluña ya no se hablará” s’equivocaran.
No en podem renegar. Som fills d’Europa. Ara també.
Tot
plegat pot comportar ara algunes decepcions. D’origen i naturalesa
diversos. És el que se’n diu euroescepticisme. És el rebuig a algunes
conseqüències de la integració europea o de la globalització mundial.
Que ens va semblar que contribuiria a un creixement mundial benèfic per
a tothom. I en part així ha estat, però no del tot ni per tothom. Ni a
Europa mateix. I ara veiem amb sorpresa que d’uns anys ençà la
construcció europea s’encalla. I que hi ha més gent que en desconfia. I
que se sent decebuda. Tot i que finalment tothom en vol ser. Però el
malestar i la desconfiança han crescut. Cal per tant a nivell europeu
recordar a la gent els beneficis de tot ordre – materials, polítics i de
progrés general – que Europa i la Unió Europea han representat. Això
val també, i especialment, per Catalunya. Que ha estat clarament
l’avançada de l’europeisme a Espanya, i sempre a primera fila també en
el conjunt d’Europa. I que ara en algun aspecte es podria sentir
decebuda. Com enganyada. I s’entén. Però sempre és un risc deixar-se
endur per un idealisme excessiu. Un idealisme que en el cas de Catalunya
més d’un cop ens ha comportat decepcions. Però que per altra banda ens
ha mantingut sempre dempeus. Ara també serà així. Ara novament els que
ens diuen que “dentro de 40 años de todo esto del catalán y de Cataluña
ya no se hablará” s’equivocaran. A condició que els valors constitutius
de Catalunya no s’esllangueixin. I d’aquests valors formen part la
mentalitat i la consciència europees. Formen part del nostre codi
genètic. No en podem renegar. Som fills d’Europa. Ara també.
És bo recordar ara, que tot sembla que trontolli, que venim de lluny.
Espanya i Catalunya vénen de lluny, i Europa també.
Gràcies
al Professor Faramiñán perquè és bo recordar ara, que tot sembla que
trontolli, que venim de lluny. Espanya i Catalunya vénen de lluny, i
Europa també. I gràcies també – de part dels més vells com jo – per
haver-nos recordat anys de joventut il·lusionada. Una mica utòpica, però
malgrat tot eficaç. Cal situar-se l’any 1918 i sobretot en el 1945 per a
calibrar tot el que de positiu ha fet Europa durant els darrers 100
anys.
Gràcies.
(P.D. Ahir, dia 13 de febrer, hi hagué un
col·loqui a l’Ateneu Barcelonès sobre: “Catalunya europeista o
euroescèptica?”. Des de la meva perspectiva que, entre altres coses és
la d’un nacionalista català, la resposta segueix essent clara.
Europeista.)
UNA LÁSTIMA QUE NOS PERDAMOS SUS ESCRITOS SI POR EJEMPLO LE CONDENAN POR DEFRAUDADOR O MALVERSADOR Y CHORIZO, Y POR VERGÜENZA CIERRA ESTA SU NUEVA WEB. Y SI YA ME HE RESIGNADO A NO VERLE ENTRAR NI EN CALABOZOS O PRISIÓN, NO PUEDO DEJAR DE ACUDIR A SU INMENSA SABIDURÍA PARA ENTENDER EL REPITO ESTERCOLERO CATALÁN.
BARCELONA 30 AÑOS DE CORRUPCIÓN.pdf - Google Drive
en GOOGLE
Noticias destacadas
La Vanguardia · Hace 4 horas
"El expresident de la Generalitat Jordi Pujol sigue activo a pesar
de la situación en la que ha caído tras su confesión manuscrita de que
desde el año 1980 dispuso de varias cuentas en el extranjero con dinero
sin regularizar. Escribe a través de la Associació Serviol que él mismo
preside y que le sirve como plataforma para divulgar su pensamiento. En
su último escrito a cuenta de Europa y la nostalgia con que le produce
el hecho de que como sujeto político y económico ha ido perdiendo peso
relativo en los últimos años”, se refiere a la situación catalana para
avisar del “riesgo” en forma de “decepciones” que puede provocar y han provocado “más de una vez” un “idealismo excesivo” que, sin embargo, ha defendido para mantenerse “en pie”. "
Eldiario.es · Hace 1 día
"Junio de 2014. Una finca a las afueras de Madrid acoge
la celebración de una boda. En una de las mesas, uno de los comensales
está visiblemente incómodo. Es Higini Cierco, máximo accionista de la
Banca Privada de Andorra. Asiste a la boda de uno de sus subordinados y
le han sentado por sorpresa con dos comisarios de Policía, los mismos
que desde hace semanas le presionan para que les entregue información
sobre las cuentas de los Pujol en su banco.
Este
episodio de la Operación Cataluña fue relatado ante la justicia
andorrana por el propio Cierco dos años después. Ahora sale a la luz que
los Mossos d’Esquadra tenían información sobre lo ocurrido en el
convite y que unas anotaciones a lápiz figuran entre los documentos que
intentaron destruir en la incineradora de Sant Adriá de Besòs, según desveló este jueves El Periódico.
En esas notas hay un dato desconocido hasta ahora: a la
boda asistió el líder de Ciudadanos, Albert Rivera. Según las
anotaciones estuvo sentado a la mesa con los comisarios y el banquero.
Desde Ciudadanos confirman la asistencia al enlace, pero niegan que se
quedara siquiera a la cena y desmienten que Rivera conozca a los
policías."
La Gran Corrupción: EL BLOG DE JORDI PUJOL 'ASSOCIASIÓ ...
lagrancorrupcion.blogspot.com/2016/07/el-blog-de-jordi-pujol-associasio.html
La Gran Corrupción: JORDI PUJOL DESDE SU 'ASSOCIACIÓ SERVIOL'
lagrancorrupcion.blogspot.com/2017/04/jordi-pujol-desde-su-associacio-serviol.html
Y MÁS EN EL EX OASIS O ESTERCOLERO CATALÁN
OKDIARIO
Puigdemont: el Rey hizo lo opuesto a su padre el 23F, "se vistió de civil pero hizo un discurso militar"
- España
- Cataluña
El alcalde de Cervera cuelga boca abajo a Felipe V para protestar contra los Borbones
- España
- Cataluña
Miserable Puigdemont: lanza una acusación velada sobre las "costumbres personales" de Rivera
¿Socialdemócratas o independentistas?
ERC y PDeCAT quemarán todos los candidatos de Puigdemont
Tras rechazar a Sànchez, los republicanos denuncian las “turbias amistades” de Turull, mientras que los neoconvergentes piden paso con Rull o Solsona
Millet, en libertad provisional tras pagar 400.000 € de fianza
El expresidente del Palau llevaba una semana ingresado en la Mútua de Terrassa
Arran alardea del edificio que le regaló Colau
“Sí, Arran, Endavant y los CDR estamos en el Bloc 17”, manifestó el cupero Albert Arce
Denuncian un presunto fraude en la multiconsulta de Colau
Rescatem Barcelona difunde un vídeo en el que se evidencia la falta de garantías
El PSC pedirá investigar las “cloacas” del Govern
Quiere saber quién daba instrucciones a los Mossos que espiaron a constitucionalistas
El Gobierno investiga cómo se financia Puigdemont en Bélgica
El Ejecutivo está pendiente de que el ‘expresident’ no utilice el erario público para costear su estancia en Bruselas
EL TRIANGLE
El condenado a nuevo años de prisión por el desfalco del Palau ha pagado una fianza de 400.000 euros
Puigdemont replica que Jordi Sànchez tien
El gobierno español pone el foco en la financiación en Bélgica y deja en manos de Llarena el caso Sànchez
puigdemont 2 febrero raigo1 / RAC1
"Esto ha desatado una tormenta en twitter, donde partidarios de Carles Puigdemont-Jordi Sànchez y seguidores de Oriol Junqueras se han intercambiado todo tipo de reproches. El colofón de esta escalada de tensiones lo ha puesto Agustí Colomines, ex-director de la fundación CatDem (involucrada en la financiación ilegal de CDC a través del Palau de la Música). En un artículo publicado en el digital El Nacional, que dirige José Antich, Agustí Colomines –uno de los consejeros de cabecera del ex-presidente de la Generalitat residente en Bruselas- ha acusado directamente a ERC de “traición” por no apoyar a la candidatura de Jordi Sànchez."
E-NOTICIES
POLÍTICA
La ANC critica la renuncia de Puigdemont
La entidad afirma que “no era lo que miles de catalanes esperaban”ESDIARIO
Los "embajadores" de la Generalitat vivían a cuerpo de rey y gastando millonadas
Se han descubierto gastos llamativos en algunas tarjetas de crédito del
personal del famoso Diplocat que dirigía Raúl Romeva. Por no hablar de
algunos alquileres estratosféricos.
EL CONFIDENCIAL ACCEDE A LOS AUDIOS DE SU DECLARACIÓN
La
secretaria general de ERC cargó al 'expresident' con la responsabilidad
del 'procés' durante su comparecencia. Por su parte, Marta Pascal negó
haber formado parte del núcleo de dirigentes que, según acreditó la
Guardia Civil, se coordinó para generar un proceso que desembocara en la
independencia
ERC veta a Sànchez y promueve a Junqueras horas después del "pacto"
Pablo Planas (Barcelona)
Republicanos y diputados de Puigdemont
reanudan las negociaciones mientras el expresidente vuelve a poner sobre
la mesa la repetición electoral.
DOLÇA CATALUNYA
“Visca Tabàrnia catalana i espanyola!”
Boadella
y Vives convocan a la manifestación del domingo. Hemos explicado que el
nacionalisme ja no tira i es desil.lusiona. Desde 2012 los
nacionalistas habían logrado generar ilusión y esperanza gracias a las
promesas salvíficas de Catadisney. La “república” era l’esperança… Leer más ›
0 comentarios:
Publicar un comentario