No utilice acentos en la búsqueda
Búsqueda personalizada

03 marzo 2018

DE LA FIANZA DE MILLET A PUIGDEMONT EN WATERLOO

Rafael del Barco Carreras

Barcelona 3-3-2018. El dilema del día: ¿De cómo y dónde sale el 'dinero negro' con que Puigdemont y su república pagan el tren de vida digo a lo sátrapa africano o caribeño, y las fianzas de 400.000 euros de Fèlix Millet y 100.000 de Montull? Dinero real nada 'simbólico'.

Blanco y en botella; de la Generalitat, o vulgarizando del bolsillo de todos los catalanes, españoles, y diría que hasta de los europeos que han subvencionado y financiado parte de las grandes obras públicas en Cataluña, y de los que llegan los euros que mantienen en pie, más mal que bien, el tinglado de la farsa catalana. De la 'corrupción institucionalizada', la mordida, las subvenciones, las ilegales colectas, los chantajes encubiertos, del 3 al 20%. Un dinero que se marea, se bancariza, que hasta se convierte en legal, se deposita en colchones y cajas fuertes, en altillos de íntimos padres o suegros, etc.etc. 

¿Pero cuánto dinero negro ha creado el pujolismo en Cataluña? A juzgar por lo que muestra la punta del iceberg ¡¡¡infinito!!!, decenas de miles de millones de euros, o más de 'centenar de miles de millones' si repito e insisto sumamos a la impagable deuda de la Generalitat el sumidero de Cataluña Caixa y ocho cajitas más

Un dinero que en principio se reparte entre los mejores y más inútiles o corruptos sueldos oficiales o políticos de España, y el resto fuera a Andorra y Suiza y etc. Una pequeña pero significativa cifra la del blanqueo de Oleguer Pujol comprando 1.142 oficinas del Banco de Santander y cientos de Bankia más otros inmuebles ¡¡¡3.000 millones de euros!!! Millones que parece a nadie en los medios y televisiones interesan, pura calderilla o terror al Banco de Santander y la Bankia del propio Estado saqueado. Un clásica pirámide de sociedades fantasma donde dicen también intervinieron los De la Rosa.

Pero hoy para recochineo desvergonzante y total podemos leer en la web de Jordi Pujol un artículo para mí indescifrable por mi muy limitada 'cultura catalana' de su invención, aunque entiendo que el gran talibán o patriarca se ha enfadado con la Europa que impide crear la República que le perdonaría su inmensa corrupción y delitos:

Associació Serviol – Foment del pensament i coneixement de la ...

https://associacioserviol.cat/
“La rotundidad de Cataluña”. Posted by @serviol 06 oct. @associacioserviol_jordipujol – Instagram. SiteLock. Associació Serviol. ©Associació Serviol - Foment del pensament i coneixement de la societat catalana. Barcelona 2017 / Avís legal. close. Us agrada aquest blog? Compartiu-lo! RSS · Google+. Facebook. Twitter ...
Nostàlgia
15 febrer
Nostàlgia, de què? Nostàlgia d’Europa. De més coses. Però també d’Europa. Aquest comentari ve motivat perquè és un fet que


Nostàlgia, de què? Nostàlgia d’Europa. De més coses. Però també d’Europa.
Aquest comentari ve motivat perquè és un fet que Europa com a subjecte polític i econòmic ha anat perdent pes relatiu durant els últims vint anys. En part perquè hi ha nous centres de poder en el món. Amb els USA ja consolidats després de 1945 però amb una Àsia emergent, especialment la Xina. I perquè la Unió Europea ha perdut frescor i ha acumulat tensions internes. Segueix essent el millor model social i polític del món, però cada cop grinyola més.
Aquest comentari també ve motivat per un altre fet. D’ordre personal. I és la sorpresa que m’ha produït l’aparició d’un llibre sobre Coudenhove-Kalergi  “Coudenhove -Kalergi. Un ideal para Europa”, de Juan Manuel de Faramiñán Fernández-Figares, de la Universitat de Granada.


Europa com a subjecte polític i econòmic ha anat perdent pes relatiu durant els últims vint anys.

La UE ha perdut frescor i ha acumulat tensions internes. Segueix essent el millor model social i polític del món, però cada cop grinyola més.

Quan jo tenia setze anys em vaig enamorar d’Europa i del projecte de Pan-Europa que va impulsar un personatge excepcional, Coudenhove-Kalergi. Un personatge mig visionari i mig analista rigorós de la realitat europea. Que a Catalunya va donar a conèixer en Joan Estelrich a través del “Diari de Barcelona” just en el moment que en Churchill va instar els europeus a constituir una unitat política (discurs de Zurich l’any 1946).
Les idees en un cert sentit massa atrevides de C.K. no varen poder resistir l’impacte molt negatiu del Tractat de Versalles, massa inspirat en el revengisme francès. Ni tampoc la radicalització general ideològica i social del període entre guerres (1918-1939). Amb el feixisme i el nazisme, i el comunisme. Però varen reaparèixer – adaptades a la nova realitat europea i mundial – durant la Segona Guerra Mundial i sobretot a partir de 1946 –  quan es reprèn la tasca de reconstruir una Europa arruïnada i en crisi política i de projecte. Amb gent com Jean Monnet, Schumann, De Gasperi, Adenauer i en un cert sentit el mateix De Gaulle. Amb un plantejament menys idealista, més pràctic, més operatiu. Més parlant de carbó i d’acer que amb discursos com els de la Societat de Nacions dels anys vint i trenta. Però també va caldre disposar d’arguments històrics i de concepció global (Weltanschaung) que facilités ideològicament la superació de les pors i dels ressentiments entre els pobles d’Europa. I això es va aconseguir amb el canvi d’actitud de la gent – ja molt escaldada després de dues guerres mundials que varen provocar la ruïna d’Europa -, la por de la Unió Soviètica i el suport polític, econòmic i militar dels USA. Però també una renovació del projecte europeista. I a això hi varen contribuir no només polítics i economistes sinó també gent que des de la reflexió històrica i l’actualització dels valors positius d’Europa va donar consistència a un ideal i un projecte europeus renovats. Barreja d’idealisme i realisme, de valors històrics i de projectes de futur. La vella idea de C.K. de “Pan-Europa. Cap als Estats Units d’Europa” (de 1923) no va renéixer ben bé amb la formulació massa teòrica de 1923 sinó amb més esperit pràctic, amb més realisme polític. Però en tot moment amb el mateix objectiu.
D’entrada amb la Comunitat del Carbó i de l’Acer.
………………………………………

Tothom vol ser europeu. És el millor model.

I aquest és el millor argument per a no sucumbir a la nostàlgia. Europa no ha estat ni un invent ni una improvisació.

Més realisme polític és el que ens va donar a entendre l’any 2005  l’ex-Canceller Helmut Schmidt quan en Joan Vallvé i jo mateix el vàrem visitar a Hamburg. Helmut Schmidt, molt europeista en un doble sentit polític i intel·lectual. Pràctic i ideològic. “La Unió Europea no podrà tenir mai el grau d’unitat que tenen els USA, però ha de tenir – i podria tenir – un grau d’unitat sensiblement més alt del que ara té. Si es manté la bona entesa franco-alemanya i  si s’aconsegueix una integració ràpida i sòlida dels països de l’Est”. D’aleshores ençà aquests dos objectius només a mitges s’han aconseguit. L’entesa franco-alemanya ha funcionat, però de vegades al ralentí. I la incorporació dels països de l’Est de moment no ha anat del tot bé. I per altra banda han sorgit fets nous. Que el mateix H.Schmidt havia, si més no en bona part, previst. El desplaçament cap a Àsia (i sobretot cap a la Xina) de la iniciativa mundial. I el fet immigratori massiu cap a Europa del qual ja l’any 1992 el mateix Helmut Schmidt havia dit que requeria una eficaç política d’integració.
………………………………………
Tot plegat dibuixa un gran repte per a Europa. Que en alguns aspectes fa la sensació de no estar en condicions de donar-hi una resposta prou adequada. I que justifica el títol d’aquest escrit: nostàlgia. Que es pot entendre en vells europeistes com sóc jo. Però que per la mateixa raó del nostre molt llarg compromís ens permetrà seguir creient en Europa. Per dos motius:

1

Tothom vol ser europeu. És el millor model. I aquest és el millor argument per a no sucumbir a la nostàlgia. Europa no ha estat ni un invent ni una improvisació.

2

En el seu llibre el Professor Faramiñán, explica els antecedents històrics del que finalment ha estat Europa. Ens fa anar molt lluny, quasi bé massa lluny per un no expert com jo. D’abans dels grecs i també dels perses…. Sense anar més lluny i quedar-nos en els grecs antics i en els pobles mesopotàmics – i per tant en un espai geogràfic limitat – ja podem entendre que es va anar creant una civilització que ha arribat fins avui i que ha estat en tots sentits molt productiva. Que es va instal·lar a Europa, que geogràficament només és una península modesta del gran continent euroasiàtic. I que en molts sentits ha arribat a un desenvolupament de molt alta qualitat. Que ha exportat en molts aspectes a bona part del Món. I que sí que és cert que té defectes. I que hi ha hagut moltes civilitzacions en el Món i que n‘hi ha hagut en la història molt antiga, que en el seu marc històric varen ser molt importants i que en alguns aspectes ara mateix ho són. La xinesa, per exemple. Però de moment no és així. Perquè potser sí que ara Àsia marca el rumb del Món com s’afirma en el llibre de Jaume Giner digne de ser llegit i meditat (editat per la Casa Àsia de Barcelona el 2012) però no és menys cert que avui per avui el millor model de societat del Món és l’europea. Si es pregunta a un ciutadà dels Estats Units, de la Xina, de Rússia, de la Índia o de Sudamèrica, etc… a quin sistema sanitari voldria poder-se acollir, la immensa majoria diuen a l’europeu. O a quin sistema de pensions. O quin grau de llibertat política. O de respecte del medi ambient. O de la independència de la justícia (malgrat algunes recents desviacions recents i per nosaltres properes) la resposta seguirà sent “Europa”. I si es pregunta a algun ciutadà d’arreu del Món condemnat a presó a quin sistema penitenciari, a quines presons podria voler complir condemna, la resposta també serà contundent. En una presó europea.

Si això és així – i malgrat falles de vegades greus en termes generals realment és així – , vol dir que Europa, que el model europeu segueix tenint un alt grau de qualitat ètica i política. I d’eficàcia. En tot cas per damunt clarament de gran part del Món. I això ja indica que mereix ser defensat. I que no està justificat el grau elevat d’escepticisme i de derrotisme que de vegades s’observa a Europa

………………………………………

La decadència i la dilució dels valors, finalment la inoperància europea, seria molt dolenta per a Europa però ho seria també per al Món.

Per tant, nostàlgia sí. Però no tant. No de manera que faci inviable una reacció d’Europa en tots els sentits. El de les idees i els valors. En el de l’autoestima, en el de l’autoexigència, en el sentir-se responsable del poder econòmic, social i polític. Del propi i, en part, en el del Món.
………………………………………
És per això que és just i oportú celebrar l’aparició del llibre del Professor Faramiñán. I s’entén que a alguns utopistes de fa 60, 70, 80 anys ens rejoveneixi. Però sobretot perquè la decadència i la dilució dels valors, finalment la inoperància europea, seria molt dolenta per a Europa però ho seria també per al Món. No hi ha d’haver en això petulància o cofoisme. Entre altres coses perquè en la Història de la Humanitat hi ha hagut i hi ha altres aportacions espirituals, culturals, humanistes, místiques, també tècniques que han constituït un llarg procés de desenvolupament i de progrés. De fet Europa ve de molt lluny, dels primers grecs i d’abans i tot (el Professor Faramiñán ho explica molt bé en el seu llibre). Des d’un punt de vista operatiu avui – i des de fa molts segles i alguns mil·lennis – Europa es pot definir com Steiner va fer fa unes quantes dècades. Com un conglomerat d’etapes successives, totes elles incorporades, presents i operatives.
  • El món antic, també els dels primers grecs, el del Partenó, el de Sòcrates, Aristòtil i Plató. Amb inicials influències perses.
  • El dels romans, el de Sèneca i Ciceró, el del Capitoli.
  • El dels jueus i del cristianisme. El del Sinaí i del Gòlgota.
  • Amb tardanes influències nòrdiques.
………………………………………
Aquest llarg comentari sobre el llibre del Professor Faramiñán pot semblar l’expressió – com diu el títol – d’un sentiment nostàlgic. Potser ho és. Però des de  mil·lennis d’esplendor europeu – amb alts i baixos, però de fet molt positius – no pot no ser objecte d’una reivindicació potent i convençuda. Per nosaltres seria  suïcida i pel Món en general seria negatiu. Perquè gran part del progrés general del Món de fa molts i molts segles porta marca europea.
………………………………………

Un idealisme que en el cas de Catalunya més d’un cop ens ha comportat decepcions. Però que per altra banda ens ha mantingut sempre dempeus.

Ara també serà així. Ara novament els que ens diuen que “dentro de 40 años de todo esto del catalán y de Cataluña ya no se hablará” s’equivocaran.

No en podem renegar. Som fills d’Europa. Ara també.

Tot plegat pot comportar ara algunes decepcions. D’origen i naturalesa diversos. És el que se’n diu euroescepticisme. És el rebuig a algunes conseqüències de la integració europea o de la globalització mundial. Que ens va semblar que contribuiria  a un creixement mundial benèfic per a tothom. I en part així ha estat, però no del tot ni per tothom.  Ni a Europa mateix. I ara veiem amb sorpresa que d’uns anys ençà la construcció europea s’encalla. I que hi ha més gent que en desconfia. I que se sent decebuda. Tot i que finalment tothom en vol ser. Però el malestar i la desconfiança han crescut. Cal per tant a nivell europeu recordar a la gent els beneficis de tot ordre – materials, polítics i de progrés general – que Europa i la Unió Europea han representat. Això val també, i especialment, per Catalunya. Que ha estat clarament l’avançada de l’europeisme a Espanya, i sempre a primera fila també en el conjunt d’Europa. I que ara en algun aspecte es podria sentir decebuda. Com enganyada. I s’entén. Però sempre és un risc deixar-se endur per un idealisme excessiu. Un idealisme que en el cas de Catalunya més d’un cop ens ha comportat decepcions. Però que per altra banda ens ha mantingut sempre dempeus. Ara també serà així. Ara novament els que ens diuen que “dentro de 40 años de todo esto del catalán y de Cataluña ya no se hablará” s’equivocaran. A condició que els valors constitutius de Catalunya no s’esllangueixin. I d’aquests valors formen part la mentalitat i la consciència europees. Formen part del nostre codi genètic. No en podem renegar. Som fills d’Europa. Ara també.


És bo recordar ara, que tot sembla que trontolli, que venim de lluny.

Espanya i Catalunya vénen de lluny, i Europa també.

Gràcies al Professor Faramiñán perquè és bo recordar ara, que tot sembla que trontolli, que venim de lluny. Espanya i Catalunya vénen de lluny, i Europa també. I gràcies també – de part dels més vells com jo – per haver-nos recordat anys de joventut il·lusionada. Una mica utòpica, però malgrat tot eficaç. Cal situar-se l’any 1918 i sobretot en el 1945 per a calibrar tot el que de positiu ha fet Europa durant els darrers 100 anys.
Gràcies.
(P.D. Ahir, dia 13 de febrer, hi hagué un col·loqui a l’Ateneu Barcelonès sobre: “Catalunya europeista o euroescèptica?”. Des de la meva perspectiva que, entre altres coses és la d’un nacionalista català, la resposta segueix essent clara. Europeista.)
 AL IGUAL QUE OTROS ESCRITOS DE ESE BLOG 'COPIO Y PEGO' PORQUE OTRA Y SUBVENCIONADA WEB CON SUS INVENTOS SE APAGÓ CUANDO LE PILLARON Y SE SACÓ DE LA MANGA LA HERENCIA DEL AVI FLORENSI. 

UNA LÁSTIMA QUE NOS PERDAMOS SUS ESCRITOS SI POR EJEMPLO LE CONDENAN POR DEFRAUDADOR O MALVERSADOR Y CHORIZO, Y POR VERGÜENZA CIERRA ESTA SU NUEVA WEB. Y SI YA ME HE RESIGNADO A NO VERLE ENTRAR NI EN CALABOZOS O PRISIÓN, NO PUEDO DEJAR DE ACUDIR A SU INMENSA SABIDURÍA PARA ENTENDER EL REPITO ESTERCOLERO CATALÁN.

 BARCELONA 30 AÑOS DE CORRUPCIÓN.pdf - Google Drive 

  en GOOGLE

Noticias destacadas



La Vanguardia · Hace 4 horas
"El expresident de la Generalitat Jordi Pujol sigue activo a pesar de la situación en la que ha caído tras su confesión manuscrita de que desde el año 1980 dispuso de varias cuentas en el extranjero con dinero sin regularizar. Escribe a través de la Associació Serviol que él mismo preside y que le sirve como plataforma para divulgar su pensamiento. En su último escrito a cuenta de Europa y la nostalgia con que le produce el hecho de que como sujeto político y económico ha ido perdiendo peso relativo en los últimos años”, se refiere a la situación catalana para avisar del “riesgo” en forma de “decepciones” que puede provocar y han provocado “más de una vez” un “idealismo excesivo” que, sin embargo, ha defendido para mantenerse “en pie”. "

Eldiario.es · Hace 1 día
"Junio de 2014. Una finca a las afueras de Madrid acoge la celebración de una boda. En una de las mesas, uno de los comensales está visiblemente incómodo. Es Higini Cierco, máximo accionista de la Banca Privada de Andorra. Asiste a la boda de uno de sus subordinados y le han sentado por sorpresa con dos comisarios de Policía, los mismos que desde hace semanas le presionan para que les entregue información sobre las cuentas de los Pujol en su banco.
Este episodio de la Operación Cataluña fue relatado ante la justicia andorrana por el propio Cierco dos años después. Ahora sale a la luz que los Mossos d’Esquadra tenían información sobre lo ocurrido en el convite y que unas anotaciones a lápiz figuran entre los documentos que intentaron destruir en la incineradora de Sant Adriá de Besòs, según desveló este jueves El Periódico.


En esas notas hay un dato desconocido hasta ahora: a la boda asistió el líder de Ciudadanos, Albert Rivera. Según las anotaciones estuvo sentado a la mesa con los comisarios y el banquero. Desde Ciudadanos confirman la asistencia al enlace, pero niegan que se quedara siquiera a la cena y desmienten que Rivera conozca a los policías."

La Gran Corrupción: EL BLOG DE JORDI PUJOL 'ASSOCIASIÓ ...

lagrancorrupcion.blogspot.com/2016/07/el-blog-de-jordi-pujol-associasio.html
21 jul. 2016 - Barcelona 21-7-2016. El blog de Pujol da sus primeros frutos; la confusión entre sus mil caras, o simple 'caradura', su faceta de meapilas, de 'progre', de amor a su 'patria'. Pero el perdón que pide no se materializa ordenando la repatriación de su capital, o su devolución a la saqueada Cataluña.

La Gran Corrupción: JORDI PUJOL DESDE SU 'ASSOCIACIÓ SERVIOL'

lagrancorrupcion.blogspot.com/2017/04/jordi-pujol-desde-su-associacio-serviol.html
6 abr. 2017 - Jordi Pujol sigue dando la matraca. Utiliza una web que a buen seguro atienden gente cercana o de la propia Generalitat. A sus 87 años no creo que sea capaz. En un blog personal, lo afirmo con sobrada experiencia, podría con suerte escribir algún artículo, pero su ASSOCIACIÓ SERVIOL necesita un ...

Y MÁS EN EL EX OASIS O ESTERCOLERO CATALÁN

OKDIARIO

  • España
  • Cataluña

  • España
  • Cataluña

¿Socialdemócratas o independentistas?

¿Socialdemócratas o independentistas?
 CRÓNICA GLOBAL

ERC y PDeCAT quemarán todos los candidatos de Puigdemont

Tras rechazar a Sànchez, los republicanos denuncian las “turbias amistades” de Turull, mientras que los neoconvergentes piden paso con Rull o Solsona

Alejandro Tercero

Millet, en libertad provisional tras pagar 400.000 € de fianza

Fèlix Millet, expresidente del Palau de la Música, en una de sus comparecencias ante la justicia / EFE

El expresidente del Palau llevaba una semana ingresado en la Mútua de Terrassa

María Jesús Cañizares

Arran alardea del edificio que le regaló Colau

Albert Arce, consejero de la CUP, durante su intervención en la reunión del distrito de Horta-Guinardó. Arran alardea del edificio que le regaló Colau / CG

“Sí, Arran, Endavant y los CDR estamos en el Bloc 17”, manifestó el cupero Albert Arce

 Alejandro Tercero

Denuncian un presunto fraude en la multiconsulta de Colau

Rescatem Barcelona difunde un vídeo en el que se evidencia la falta de garantías

 María Jesús Cañizares

El PSC pedirá investigar las “cloacas” del Govern

Quiere saber quién daba instrucciones a los Mossos que espiaron a constitucionalistas

El Gobierno investiga cómo se financia Puigdemont en Bélgica

El Ejecutivo está pendiente de que el ‘expresident’ no utilice el erario público para costear su estancia en Bruselas

EL TRIANGLE

El condenado a nuevo años de prisión por el desfalco del Palau ha pagado una fianza de 400.000 euros


Puigdemont replica que Jordi Sànchez tien

El gobierno español pone el foco en la financiación en Bélgica y deja en manos de Llarena el caso Sànchez

 ¿Quién acusa a ERC de "traición"?
 "Esto ha desatado una tormenta en twitter, donde partidarios de Carles Puigdemont-Jordi Sànchez y seguidores de Oriol Junqueras se han intercambiado todo tipo de reproches. El colofón de esta escalada de tensiones lo ha puesto Agustí Colomines, ex-director de la fundación CatDem (involucrada en la financiación ilegal de CDC a través del Palau de la Música). En un artículo publicado en el digital El Nacional, que dirige José Antich, Agustí Colomines –uno de los consejeros de cabecera del ex-presidente de la Generalitat residente en Bruselas- ha acusado directamente a ERC de “traición” por no apoyar a la candidatura de Jordi Sànchez."

E-NOTICIES
POLÍTICA

La ANC critica la renuncia de Puigdemont

La entidad afirma que “no era lo que miles de catalanes esperaban”

ESDIARIO

Los "embajadores" de la Generalitat vivían a cuerpo de rey y gastando millonadas

Se han descubierto gastos llamativos en algunas tarjetas de crédito del personal del famoso Diplocat que dirigía Raúl Romeva. Por no hablar de algunos alquileres estratosféricos.
EL CONFIDENCIAL

EL CONFIDENCIAL ACCEDE A LOS AUDIOS DE SU DECLARACIÓN

Rovira ante el TS: "Puigdemont nos dijo que habría despliegue del Ejército en Cataluña"

  • Álvaro G. Zarzalejos / Beatriz Parera / José María Olmo
La secretaria general de ERC cargó al 'expresident' con la responsabilidad del 'procés' durante su comparecencia. Por su parte, Marta Pascal negó haber formado parte del núcleo de dirigentes que, según acreditó la Guardia Civil, se coordinó para generar un proceso que desembocara en la independencia
 LIBERTAD DIGITAL

ERC veta a Sànchez y promueve a Junqueras horas después del "pacto"


Pablo Planas (Barcelona)
Republicanos y diputados de Puigdemont reanudan las negociaciones mientras el expresidente vuelve a poner sobre la mesa la repetición electoral.

DOLÇA CATALUNYA


0 comentarios: