!Qué descansada vida... y TV3.

Rafael del Barco Carreras

Barcelona 22-04-2011. Fray Luís de León hoy no hubiera escrito su célebre frase, no existe un lugar donde no se sufra el “mundanal ruido”. Lo más parecido, para un abuelo empeñado en su blog y escritos, es que le dejen en casa solo, completamente solo los días de Semana Santa, a cientos de quilómetros de Barcelona y rodeado de bosque.

Abusando de Tele me propongo llevar la contraria a TV3. El primer día de soledad se llena de fútbol y las pitadas al Rey. Dos temas que no quiero que me interesen, al igual que la política vasca.

Por de pronto, a ojos vista, pocos cambios ha introducido Artur Más como no sea su constante presencia seguida por Oriol Pujol y la del gran jefe Jordi Pujol. Siguen la directora Mónica Terribas, de la casa desde CIU, nombrada directora cuando el Tripartito, y la estrella de las mañanas Josep Cuní. En el más puro estilo tradicional yo de él nombraría a gente de su absoluta confianza, por lo de la quinta columna, pues es evidente que si en “negocios y recalificaciones” CIU y PSC alcanzaron todos sus objetivos hasta arruinar Cataluña, ante alcanzar y mantener el Poder el juego sucio se descubre cada día.

Incluso debería cambiar lo de TV3, suena a un tercer lugar, por TV1 de Cataluña Independiente, con Jordi Pujol de Presidente, y si los paganos 80% de catalanes que no quieren la Independencia se quejan, pues eso… es la Democracia.

En puridad puesto que TV3 es la principal creadora del ficticio Oasis Catalán y cabecera del encubrimiento de la Gran Corrupción, ahora podría dedicarse a ser super Independiente los días de “consulta por la Independencia”, que a tenor de los municipios de Cataluña pueden repetirse cientos de veces a voluntad de los achaques de Jordi Pujol, y al día siguiente, o cuando Madrid pague los fondos de Competitividad, u otras transferencias, retirar las propuestas independentistas en el Parlament.

Ya puestos a por la Independencia cabría resucitar a los fracasados de Terra Lliure o una ETA. Y digo “fracasados” porque alguno creyó (por los años 1994 los conocí en Can Brians) les respaldaba Jordi Pujol. Un fallo de entendimiento o perspectiva, porque en Pujol y sus muy corruptos más íntimos colaboradores, por entonces Prenafeta y Maciá Alavedra, el “digo diego” era habitual, igual que pactar con natura o antinatura, o jueces y abogados amorales, Luís Pascual Estevill y Juan Piqué Vidal.

El nuevo periódico en catalán ARA publicaba ayer; “Jordi Pujol se suma a la pressió al PSC per desencallar la negociació del fons de competitivitat ...El fundador de CiU apel•la al "sentit de país" dels socialistes. Pujol assegura que la relació entre Catalunya i Espanya és "la pitjor" des de Franco...”

El mismo diario ante San Jordi, dia del libro: ACN Barcelona | A Els catalans llegeixen quatre llibres l'any de mitjana ...Sis de cada deu habitants del país han llegit com a mínim un llibre l'últim anyACN Barcelona | Actualitzada el 21/04/2011 19:15

¿Porqué habrá tantas noticias que no creo? No será más bien el número de libros en catalán subvencionados por la Generalitat...

En cuanto a Pujol; a su finca le llama “sentit der país”. Alude al franquismo que le permitió subirse, mantenerse y extenderse, en el cerrado club de los banqueros, enriqueciéndose en cada una de las fusiones de otros quebrados bancos por el sistema de ampliaciones de capital, suscritas a la par por el “grupito” y colocadas al 300% y más al día siguiente entre los clientes de crédito, o sea, dinero del banco, y etc.etc. de prácticas de pura estafa.

Ni sobre lo anterior, a pesar que el sumario “Banca Catalana” estuvo varios años abierto en los 80 (archivado por pasteleos con Felipe González), ni sobre las ventas de pisos VPO del franquismo que la Asociación de Vecinos La Estrella me envía ayer más documentación a comentar, o del atropello a los propietarios del Pasage Cusidó de Poble Nou (en el Supremo), una pequeña muestra de la Gran Burbuja Inmoibiliaria, informó ni informa TV3.

En lo nacional un día de celebraciones futboleras, procesiones, de bonos estatales colocados ¡hasta Portugal colocó!... de Troutiño y las múltiples interpretaciones legales para el cumplimiento de condena (otro pozo de negocio o pactos)… de millones de viajeros a suponer poco afectados por la Crisis… y de paseos por el bosque con mi perro.

Josep Cuní i Llaudet
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Josep Cuní
Josep Cuní Llaudet (Tiana, 4 d'octubre de 1953) és un periodista català, que ha desenvolupat la seva carrera a la ràdio i a la televisió. Actualment presenta el programa Els Matins de TV3.
És germà del també periodista Carles Cuní.
[modifica] Biografia
Va iniciar la seva carrera professional en la ràdio, passant per Ràdio Joventut de Barcelona, Ràdio Terrassa i Ràdio Barcelona (Cadena SER). En 1984 començà a Catalunya Ràdio on va exercir de responsable de programació. En 1995 va anar a una altra emissora emergent, COMRàdio on va presentar el magazín matinal Els matins amb Josep Cuní durant quatre temporades.
A l'estiu de 2000 es va traslladar amb el seu programa i equip a Ona Catalana, on va treballar durant 3 anys.
A l'àmbit televisiu ha presentat diversos programes a TV3, com L'Aventura quotidiana, Coses que passen o Els matins, el magazín matinal que dirigeix i presenta actualment.
La seva trajectòria ha estat reconeguda en cinc ocasions amb el Premi Ondas.
[modifica] Enllaços externs


Mònica Terribas i Sala
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Mònica Terribas i Sala

Mònica Terribas als III Premis Gaudí (2011)

Nom real: Mònica Terribas i Sala
Naixença: 16 de gener de 1968 (43 anys)
Barcelona

Estudis: Llicenciada (UAB) i Doctora (Universitat de Stirling) en Periodisme

Mitjans: TV3

Premis Nacionals


2003 - Premi Nacional de Periodisme
2007 - Premi Nacional de Televisió
Premis Quim Regàs


2009 - Premi Quim Regàs de Periodisme

Altres premis i reconeixements

2002 - Premi Serrat i Bonastre de televisió del Col•legi d'Enginyers Industrials de Catalunya
2003 - Premi Ciutat de Tarragona de Comunicació
2004 - Premi Zapping a la millor conductora d'informatius
2004 - Premi de Comunicació Universitat Ramon Llull
2004 - Premi 1924 de Comunicació Audiovisual, concedit per Ràdio Associació de Catalunya
2005 - Premi Òmnium Cultural de televisió
2007 - Premi Ciutat de Barcelona

Fitxa sobre Mònica Terribas i Sala a IMDb

Mònica Terribas i Sala (Barcelona, 16 de gener de 1968) és una periodista catalana. Des del 2008 és directora de Televisió de Catalunya.
Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1991, es doctorà en Filosofia per la Universitat de Stirling (Escòcia) el 1997, on va estudiar entre 1990 i 1994 gràcies a una beca de La Caixa.[1]
Després d'una temporada com a redactora en els serveis informatius de la cadena de ràdio Cadena 13, el 1987 va començar a treballar a la televisió en l'equip de Joaquim M. Puyal i des de llavors ha participat en diversos programes de TV3 (coordinació, guionista o direcció) a: La vida en un xip (1989-1991), Tres pics i repicó, Un tomb per la vida (1993-1994), Persones humanes (1994-1996), Som i serem (1995-1996), Avisa'ns quan arribi el 2000 i Temps era temps. Va dirigir i va presentar el debat Les dues cares (2002).[2]
Del 2005 al 2008 va ser la directora i conductora del programa d'anàlisi informativa de TV3 La nit al dia, que presentava des de 2002. És professora titular del departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, d'on també és vicedegana dels estudis de Periodisme. És membre de la Junta d'Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i des de 2001 membre de la Junta del Col•legi de Periodistes de Catalunya.[3]